La nit de dissabte a diumenge vaig dormir fatal. Ja em va avisar el Carles, el Presi, que era normal.
El diumenge em vaig llevar a les 7:00 h., em vaig dutxar i vaig esmorzar el de sempre (un sandwich de gall dindi) i un plàtan (per la cursa). Em vaig anar hidratant amb begudes energètiques mentre em vestia... En el moment de posar-me la samarreta vaig saber que la cosa anava seriosament.
A les 8:30 h. vaig agafar el metro a Joanic i cap a les 9 h. ja era a la parada de la Barceloneta, ja començava a estar ple de samarretes "fosforitas", em vaig dirigir al lloc de reunió al Born, els nervis començaven a fer acte de presència, ara sí de manera molt evident. Em trobo amb el Carles, que em diu que baixaré dels 60, jo no ho crec. Desvirtualizo a l'Alfredo que ha vingut amb la seva dona i el seu fill i conec al Javi i a la Isabel. Ja ho som tots 5 Asfixia2 que correrem les 10 km de la Cursa dels Bombers.
L'ambient és espectacular, flipo amb la quantitat de gent que hi ha, ens dirigim al calaix, l'Alfredo i jo al de +60' o primera participació, el Carles ens acompanya doncs no es va recordar d'acreditar el temps anterior. El Carles comença a tirar endavant per col·locar-se en bona posició, el perdem de vista....
Hi ha una banda de rock sonant a tot drap comença el compte enrrere 4, 3, 2, 1 i comença la cursa, triguem ben bé 4 minuts a passar per sota l'arc de Sortida la marea humana és al·lucinant. En un moment estem a Colom, començo a tirar, he perdut l'Alfredo, però amb tanta gent crec que és normal. Enfilem el Paral·lel, és la part de "pujada" de la cursa començo a tirar em sento bé, ja som a Floridablanca, de cop a Urgell amb el punt d'hidratació (4 km), per cert un caos, relliscades ampolles que volen per tots cantons, deu ser normal, però per mi és el primer cop ;-) Entrem a la Gran Via, el tram recte, pla i més llarg, començo a notar la calor insuportable, Marina no arriba mai...Per fi Marina, girem per Ausiàs March i ja som al Pg. de Sant Joan (8 km) em passen mil coses pel cap però la més important i que em repeteixo tota la cursa és que abans del 23 de febrer de 2011 jo no havia corregut mai, ni per agafar l'autobús. Em sento bé, acalorat però bé. Arc del Trionf, la gent anima molt, s'agraeix. Ronda Sant Pere i Via Laiatana (9 km), els corredors aixequen els braços ja es veu la baixada final fins a la Meta. Sense adonar-me'n em trobo al final de Via Laietana i fa veig la meta, miro si veig a la Vero i els nens (El Nil i l'Ariadna) però és impossible, està tot a rebentar, passo la meta, ja s'ha acabat. El primer pensament que tinc és que l'any que ve la torno a fer.
Ens reunim els Asfixia2 fem unes fotos i em retrobo amb la família.
A les 11:59 h. rebo un SMS de l'organització de la Cursa de Bombers que diu:
"Felicitats Joel, has finalitzat la Cursa Bombers amb un temps de 59:32.T_K5: 28:55. Entra a cursabombers.com per info de resultats, diploma i DVD"
Estic molt feliç !!!. He baixat de 60, no m'ho puc creure.
Gràcies a tots els que m'heu animat a arribar fins aquí. Ara a seguir corrent.
Us deixo el track de la cursa
lunes, 11 de abril de 2011
domingo, 10 de abril de 2011
Esto ya perece un club de verdad
Al final corremos 5 del club la cursa de bombers. Joel debuta en 10 km y, Alfredo se ha puesto serio para bajar de lo hora , Isabel intentará bajar de 50 y Javi Aznar intentará llegar a 45 . Yo me he planteado bajar de 43.
A las 9:15 estamos todos en el sandwich and friends , saludos , foto oficial y nos vamos a los cajones de salida.Faltan 10 minutos para salir y disfrutamos del ambiente. Esta gente de Nike hace las cosas bien , nos están poniendo la piel de gallina , la música , los vídeos , el grupo de rock , el helicóptero en vuelo rasante.... joder que voy como un Top Gun . O salimos ya o alguno revienta !!
Por fin dan la salida , la marea fluorescente se pone en marcha. Nos cuesta unos 4 minutos pasar por el arco de salida. 20.000 corredores son demasiados. Intento adelantar por todas partes pero es imposible. Paso el primer km a 4:26 , hoy va a ser duro. Los corredores tomamos el paralelo . He llegado a correr hasta por la acera contraria del tráfico. Espectacular ver la cara de los extranjeros al vernos llegar como una riada. Paso el km 2 a 4:22 , la cosa ya mejora . El calor aprieta de lo lindo y me olvidé de beber antes de salir. Hasta el Km 5 intento mantener el ritmo pero me cuesta mas de lo normal. Sigue habiendo un montón de corredores. Me relajo un poco y decido mantener hasta el 8 donde intentaré apretar . En el Km 7 me acuerdo de la tirada del sábado (eran necesarios 23 km coño? ) ,las piernas no funcionan , tengo una sed del diablo y voy medio ASFIXIADO . Menos mal que en las carreras de 10km cuando sufres de verdad practicamente ya has llegado. Al final 43:52 . Lo mejor ver a Eva y al pequeño esperando en la meta. Felicidades a todos.
FOTOS: antes / despues (JOEL CRACK CON EL AUTOGRAFO DE CHEMA MARTINEZ!!!!!!)
lunes, 4 de abril de 2011
Tanguito y su piña
Este fin de semana ha sido completito en cuanto a actividades y entrenos.
El viernes a las 6 de la mañana caen 11 km con Sr.Zabalia . Charlando y arreglando el mundo hacemos nuestra típica tirada entre semana.
El sábado con el precioso día por delante me cargo al pequeño y nos vamos con tanguito als Jardins de Can Borni.situados cerca de la carretera de las aguas. Primer contacto de Josepet con la hierba. Tras 6 km de caminata nos tiramos un buen rato en el parque disfrutamos de lo lindo del sol. Por la tarde agarro la bici y le meto 40 km mas. Tibidabo,Sant Cugat,Cerdanyola y a casa. Buen entreno.
El domingo tenemos la cursa del corteingles con Alfredo , a ver que sale.
SE ACERCA EL DUELO !!!!!
Se acerca el gran dia....será el Madrid-Barça ???...será Nadal-Federer ??..no señores no, se acerca la cursa de bombers y hay 2 corredores que se batiran en un gran duelo, JOEL & ALFREDO !!!!!!!
Se que los 2 llevais ya dias entrenando para esta cita y me sabe muy mal no poder asistir porque tengo la 1/2 de Tossa (joder la que me espera) Se que a partir del viernes ya tendreis los tipicos nervios en el estómago pero esto va a ser la leche, dos runners de asfixia2 batiendose en un duelo.
Bueno a parte de la broma, de verdad que tanto Joel como Alfredo teneis mi máximo respeto y admiración por lo que estais haciendo y consiguiendo, da igual el tiempo que hagais porque lo que habeis hecho hasta ahora es muchisssssimo, de verdad.
Si correis con el Presi (C.Garcilopez) darle una patadita o un codazo haber si lo dejais atrás, jajajajajaja.
Un abrazo y mucha suerte para los 2.
Se que los 2 llevais ya dias entrenando para esta cita y me sabe muy mal no poder asistir porque tengo la 1/2 de Tossa (joder la que me espera) Se que a partir del viernes ya tendreis los tipicos nervios en el estómago pero esto va a ser la leche, dos runners de asfixia2 batiendose en un duelo.
Bueno a parte de la broma, de verdad que tanto Joel como Alfredo teneis mi máximo respeto y admiración por lo que estais haciendo y consiguiendo, da igual el tiempo que hagais porque lo que habeis hecho hasta ahora es muchisssssimo, de verdad.
Si correis con el Presi (C.Garcilopez) darle una patadita o un codazo haber si lo dejais atrás, jajajajajaja.
Un abrazo y mucha suerte para los 2.
Alfredo lo peta !!!!!!!
Ha volado en la cursa del Corte ingles. Esta tarde intentaré colgar el vídeo de la carrera. Ha luchado hasta el final.
viernes, 1 de abril de 2011
Cursa Bombers 2011
Vaig començar a córrer per primera vegada el passat 23 de febrer de 2011.
Mai a la vida havia fet esport de manera regular abans, només havia fet vela lleugera de petit, alguna "patxanga" de pitch & putt, alguns partits de pàdel, però res seriós. Era un sedentari. I com a sedentari em sobraven foça kilos.
La primera setmana de febrer rebo la trucada de l'amic Fernando Zabalía i em diu que juntament amb un amic seu, el Presi Carles Garcilopez, estan muntant un club, Asfixia2, una web i un blog i que si els podia aconsellar i ajudar. Jo com que aquestes coses de la Web m'agraden dic que sí sense pensar-m´ho. Quedem la setmana següent al despatx del Presi per parlar del projecte i quina és la meva sorpresa que resulta que conec al Carles des de petit, anàvem a la mateixa guarderia on treballava la seva mare i vivíem al mateix carrer. El món és un mocador ;-)
Bé, parlem i en posem mans a l'obra. Mails amunt, mails avall, fins que creem el que avui és www.asfixia2.es i aquest blog. A l'involucrar-me en el projecte i anar entrant en el món del runnig em va despertar la curiositat en veure que la gent que començava a córrer s'hi enganxava. Doncs dit i fet el 23 de febrer em vaig decidir i al vespre em vaig posar a córrer, molt suau i fins que el cos em va dir prou, van ser només 1,5 km però em vaig sentir molt bé i em va agradar. I vaig continuar sortint a córrer regularment i fins avui.
Al veure que havia començat a córrer el Carles i el Fernan em van dir que m'apuntés a la Cursa del Bombers i així ho vaig fer, he de confessar que no les tenia totes amb mi, però en aquesta vida s'ha de ser valent. Gràcies a aquest entrenament de 4 setmanes que em va fer el Carles i que he seguit al peu de la lletra
ara ja em veig en cor de fer la cursa. Aquí us deixo els meus entrenaments on es veu la meva progressió.
El millor de tot és que a part de trobar-me súper bé amb una mica de dieta he aconseguit baixar de pes que era un dels principals objectius d'aquesta aventura, ja porto 8 kg i baixant. Animo a tots els sedentaris que arribin a llegir aquest post que començar a fer esport i vida sana és possible, només cal mentalitzar-se. Ànim !!!
Ja us explicaré com m'ha anat la Cursa dels bombers. Per ara em conformo a acabar-la, l'any que ve ja intentaré fer un bon temps ;-)
Mai a la vida havia fet esport de manera regular abans, només havia fet vela lleugera de petit, alguna "patxanga" de pitch & putt, alguns partits de pàdel, però res seriós. Era un sedentari. I com a sedentari em sobraven foça kilos.
La primera setmana de febrer rebo la trucada de l'amic Fernando Zabalía i em diu que juntament amb un amic seu, el Presi Carles Garcilopez, estan muntant un club, Asfixia2, una web i un blog i que si els podia aconsellar i ajudar. Jo com que aquestes coses de la Web m'agraden dic que sí sense pensar-m´ho. Quedem la setmana següent al despatx del Presi per parlar del projecte i quina és la meva sorpresa que resulta que conec al Carles des de petit, anàvem a la mateixa guarderia on treballava la seva mare i vivíem al mateix carrer. El món és un mocador ;-)
Bé, parlem i en posem mans a l'obra. Mails amunt, mails avall, fins que creem el que avui és www.asfixia2.es i aquest blog. A l'involucrar-me en el projecte i anar entrant en el món del runnig em va despertar la curiositat en veure que la gent que començava a córrer s'hi enganxava. Doncs dit i fet el 23 de febrer em vaig decidir i al vespre em vaig posar a córrer, molt suau i fins que el cos em va dir prou, van ser només 1,5 km però em vaig sentir molt bé i em va agradar. I vaig continuar sortint a córrer regularment i fins avui.
Al veure que havia començat a córrer el Carles i el Fernan em van dir que m'apuntés a la Cursa del Bombers i així ho vaig fer, he de confessar que no les tenia totes amb mi, però en aquesta vida s'ha de ser valent. Gràcies a aquest entrenament de 4 setmanes que em va fer el Carles i que he seguit al peu de la lletra
ara ja em veig en cor de fer la cursa. Aquí us deixo els meus entrenaments on es veu la meva progressió.
El millor de tot és que a part de trobar-me súper bé amb una mica de dieta he aconseguit baixar de pes que era un dels principals objectius d'aquesta aventura, ja porto 8 kg i baixant. Animo a tots els sedentaris que arribin a llegir aquest post que començar a fer esport i vida sana és possible, només cal mentalitzar-se. Ànim !!!
Ja us explicaré com m'ha anat la Cursa dels bombers. Per ara em conformo a acabar-la, l'any que ve ja intentaré fer un bon temps ;-)
VAMOSSSS ALFREDO !!!!!!
Alfredo he leido en el blog tú comentario (por cierto muy bueno) de que corres la cursa de bombers, como no podré estar y se que te has estado preparando, queria darte MUCHO ANIMO y seguro que te saldrá una buena carrera. ALFREDO ESTAMOS CONTIGO !!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)