La muntanya un gran descobriment

Des de que vaig començar a córrer només ho havia fet quasi sempre per asfalt o per camins de terra molt cuidats. Un dia, el meu amic i company de running Pere Albet, em va proposar deixar una mica de banda l'asfalt i començar a fer muntanya.
Sembla que la cosa m'ha agradat, ja hem pujat diverses vegades a la muntanya de St. Pau (Vilafranca) per anar entrenant ja que el proper 9 de juliol ens hem apuntat a la Cursa de Muntanya de Torrelavit de 10k (coneguda com "El patiment de l'estiu).
Però el colofó va ser aquest passat diumenge a la tarda que vàrem fer uns trams de la Botifarruner. 
Sortida des de les Llanes (Crta. de Rofes), pujada al Castell de Vilademàger, Serra de la Llacuna (Km 25), Roques de la Crida, Font Cuitora (una miqueta d'aigua), arribada a Les Llanes (la Llacuna).


Només van ser 8 km perquè el Sol ja era molt baix. El proper dia arribarem fins el cim del Puig Castellar (945 m) ;-)



Va ser dur però espectacular, trams corrent, trams caminat, trams contemplant les vistes, baixades suïcides... En definitiva un cúmul de sensacions i noves experiències recomanables al 100%.

Vistes de la Llacuna des de les Roques de la Crida

Quan el Pere em deia que la muntanya és diferent no s'equivocava.


Que dura que és la muntanya però que bonica.


Aquí us deixo el track de la ruta. Si mai passeu per la Llacuna animeu-vos a fer-la.