Cursa Bombers 2011 (Segona part)

La nit de dissabte a diumenge vaig dormir fatal. Ja em va avisar el Carles, el Presi, que era normal.

El diumenge em vaig  llevar a les 7:00 h., em vaig dutxar i vaig esmorzar el de sempre (un sandwich de gall dindi) i un plàtan (per la cursa). Em vaig anar hidratant amb begudes energètiques mentre em vestia... En el moment de posar-me la samarreta vaig saber que la cosa anava seriosament.

A les 8:30 h. vaig agafar el metro a Joanic i cap a les 9 h. ja era a la parada de la Barceloneta, ja començava a estar ple de samarretes "fosforitas", em vaig dirigir al lloc de reunió al Born, els nervis començaven a fer acte de presència, ara sí de manera molt evident. Em trobo amb el Carles, que em diu que baixaré dels 60, jo no ho crec. Desvirtualizo a l'Alfredo que ha vingut amb la seva dona i el seu fill i conec al Javi i a la Isabel. Ja ho som tots 5 Asfixia2 que correrem les 10 km de la Cursa dels Bombers.

L'ambient és espectacular, flipo amb la quantitat de gent que hi ha, ens dirigim al calaix, l'Alfredo i jo al de +60' o primera participació, el Carles ens acompanya doncs no es va recordar d'acreditar el temps anterior. El Carles comença a tirar endavant per col·locar-se en bona posició, el perdem de vista....
Hi ha una banda de rock sonant a tot drap comença el compte enrrere 4, 3, 2, 1 i comença la cursa, triguem ben bé 4 minuts a passar per sota l'arc de Sortida la marea humana és al·lucinant. En un moment estem a Colom, començo a tirar, he perdut l'Alfredo, però amb tanta gent crec que és normal. Enfilem el Paral·lel, és la part de "pujada" de la cursa començo a tirar em sento bé, ja som a Floridablanca, de cop a Urgell amb el punt d'hidratació (4 km), per cert un caos, relliscades ampolles que volen per tots cantons, deu ser normal, però per mi és el primer cop ;-) Entrem a la Gran Via, el tram recte, pla i més llarg, començo a notar la calor insuportable, Marina no arriba mai...Per fi Marina, girem per Ausiàs March i ja som al Pg. de Sant Joan (8 km) em passen mil coses pel cap però la més important i que em repeteixo tota la cursa és que abans del 23 de febrer de 2011 jo no havia corregut mai, ni per agafar l'autobús. Em sento bé, acalorat però bé. Arc del Trionf, la gent anima molt, s'agraeix. Ronda Sant Pere i Via Laiatana (9 km), els corredors aixequen els braços ja es veu la baixada final fins a la Meta. Sense adonar-me'n em trobo al final de Via Laietana i fa veig la meta, miro si veig a la Vero i els nens (El Nil i l'Ariadna) però és impossible, està tot a rebentar, passo la meta, ja s'ha acabat. El primer pensament que tinc és que l'any que ve la torno a fer.
Ens reunim els Asfixia2 fem unes fotos i em retrobo amb la família.

A les 11:59 h. rebo un SMS de l'organització de la Cursa de Bombers que diu:
"Felicitats Joel, has finalitzat la Cursa Bombers amb un temps de 59:32.T_K5: 28:55. Entra a cursabombers.com per info de resultats, diploma i DVD"


Estic molt feliç !!!. He baixat de 60, no m'ho puc creure.

Gràcies a tots els que m'heu animat a arribar fins aquí. Ara a seguir corrent.

Us deixo el track de la cursa