Vaig començar a córrer per primera vegada el passat 23 de febrer de 2011.
Mai a la vida havia fet esport de manera regular abans, només havia fet vela lleugera de petit, alguna "patxanga" de pitch & putt, alguns partits de pàdel, però res seriós. Era un sedentari. I com a sedentari em sobraven foça kilos.
La primera setmana de febrer rebo la trucada de l'amic Fernando Zabalía i em diu que juntament amb un amic seu, el Presi Carles Garcilopez, estan muntant un club, Asfixia2, una web i un blog i que si els podia aconsellar i ajudar. Jo com que aquestes coses de la Web m'agraden dic que sí sense pensar-m´ho. Quedem la setmana següent al despatx del Presi per parlar del projecte i quina és la meva sorpresa que resulta que conec al Carles des de petit, anàvem a la mateixa guarderia on treballava la seva mare i vivíem al mateix carrer. El món és un mocador ;-)
Bé, parlem i en posem mans a l'obra. Mails amunt, mails avall, fins que creem el que avui és www.asfixia2.es i aquest blog. A l'involucrar-me en el projecte i anar entrant en el món del runnig em va despertar la curiositat en veure que la gent que començava a córrer s'hi enganxava. Doncs dit i fet el 23 de febrer em vaig decidir i al vespre em vaig posar a córrer, molt suau i fins que el cos em va dir prou, van ser només 1,5 km però em vaig sentir molt bé i em va agradar. I vaig continuar sortint a córrer regularment i fins avui.
Al veure que havia començat a córrer el Carles i el Fernan em van dir que m'apuntés a la Cursa del Bombers i així ho vaig fer, he de confessar que no les tenia totes amb mi, però en aquesta vida s'ha de ser valent. Gràcies a aquest entrenament de 4 setmanes que em va fer el Carles i que he seguit al peu de la lletra
ara ja em veig en cor de fer la cursa. Aquí us deixo els meus entrenaments on es veu la meva progressió.
El millor de tot és que a part de trobar-me súper bé amb una mica de dieta he aconseguit baixar de pes que era un dels principals objectius d'aquesta aventura, ja porto 8 kg i baixant. Animo a tots els sedentaris que arribin a llegir aquest post que començar a fer esport i vida sana és possible, només cal mentalitzar-se. Ànim !!!
Ja us explicaré com m'ha anat la Cursa dels bombers. Per ara em conformo a acabar-la, l'any que ve ja intentaré fer un bon temps ;-)
Hola Joel, he visto tus entrenamientos y he flipado en colores, aunque no me hubiera puesto enfermo no habrá llegado a tu estado de forma y a tus tiempos que son de escándalo para mí (si lo llego a saber no publico los míos).
ResponderEliminarAunque aún no he corrido más de 7 Km mañana voy a intentar los 11 del Corte Inglés como parte del entreno de la de los bomberos.
Ahora redoblo mis felicitaciones, tanto por el trabajo realizado en la página como por tus entrenos.
Y tranquilo, con esos entrenos la cursa dels bombers se te quedará pequeña.
Muchas gracias Alfredo. Realmente me animan muchisimo tus comentarios, aunque no creo que sea para tanto ;-) Creo que hay que ir poco a poco y la Cursa dels Bombers es ideal para empezar. De momento sólo me planteo carreras de esta distancia, si las lesiones me respetan (como dicen los jugadores de futbol) y me encuentro bien, ya veremos si el año que viene me animo a una media maratón, de momento sólo 10 km, que para mi ya es suficiente.
ResponderEliminarNos vemos y conocemos en persona en la Cursa dels Bombers, hasta pronto.
Por cierto Alfredo, mucha suerte en la Cursa del Corte Inglés.
ResponderEliminar