Triatló de Gavà

Aquest diumenge vaig fer la meva segona triatló de distància olímpica de la temporada (1500 m nedant, 40 km en bici i 10 km de carrera). La passada, i la meva estrena en aquesta distància, va ser la de Banyoles, ara ja fa un mes. Quan vaig acabar, jo i el meu genoll robellat, animats per l'eufòria d'haver-la acabat, vam pensar que Gavà seria una bona oportunitat de posar-nos de nou a proba i viure una altra experiència.

La proba de Gavà es feia conjuntament amb d'altres participants que feien la distància sprint. Els que feiem l'olímpica sortíem a les 8:30, i erem uns 400 corredors. Els de distància sprint sortien cap a quarts de 10, i eren uns 850.

A la sortida, acollonimenta personal, enfundat amb el meu neopreno reaprofitat i dubtant si havia fet bé d'haver-me apuntat a la distància llarga, i més veient la diferència entre els que s'havien apuntat a una i altra proba. En fi, ara no era el moment de canviar d'opinió. Toc de sortida i a l'aigua!! En natació es feien dues voltes a un circuit. Dues de les boies estaben a l'aigua i la tercera balissa a terra, de manera que t'obligaven a sortir de l'aigua i tornar a entrar. Aquest cop la sortida va ser bastant civilitzada, i de seguida em vaig trobar nedant a bon ritme. A la tornada de la segona boia l'espectacle era impressionant, amb gent que anava a la platja com jo i altra, que ja havia completat la primera volta, nedant mar endins. Tot el mar estava plagat de gent. Al costat meu vaig veure com un despistat que feia la segona volta picava de cap amb un que com jo encara anava cap a la platja. Màxima alerta si volia arribar amb el cap sencer!!

Completades les dues voltes, transició llarguííííssima fins a la bici. Neopreno fora, casc, calçat de bici, dorsal i a pedalar.

El recorregut en bici era molt pla. La primera volta va ser una mica una travessa en el desert, intentant enganxar-me a algun grup que més o menys portés el meu ritme. Això no va passar fins la segona volta, on per art de màgia em vaig trobar rodant per sobre de 40 km/h. El cansanci de les meves cames es va fer notar als darrers kilòmetres, i em vaig tornar a despenjar, entrant de nou a boxes en solitari.

Allà, un cop canviat començava la part que em feia més respecte. Portava sortint només un cop per setmana a córrer des de l'agost, ja que si sorto més dies el genoll se'm carrega, així que tenia dubtes de com acabaria la carrera. Els 10 km se'm van fer llargs, amb un sol de justícia pel passeig marítim. Però al final, què carai, arribada a meta, i com no podria ser d'un altre manera amb un sonriure d'orella a orella. Temps final 2:43:03, quasi 10 minuts per sota del meu resultat a Banyoles!!

Molt satisfet de la carrera, i ja amb els ulls posats en la propera cursa, la de Vilanova, de distància sprint, on segur acabo en millors condicions.