STBCN 2012

Fa unes tres setmanes el Marc, un company de feina, em va explicar que feien la UTBCN de 106 km a Sitges, i que a banda de la HTBCN de 72 km també feien la STBCN una mitja marató de muntanya. Sense pensar-m'ho massa em vaig apuntar a la STBCN. Quan vaig veure el perfil i el desnivell 903 m +, vaig pensar que la podria fer. Si havia fet la Botifarunner 2012, per què no? Em vaig alegrar molt de saber que el Fernan Zabalía d'Asfixia2 també la corria i que el crack del nostre Presi, Carles Garcilopez, faria la HTBCN ( llegir la crònica).

Fernado Zabalía i jo

Em vaig plantar el dissabte 28 a les 8:30 del matí al port d'Aiguadolç de Sitges, per anar a recollir el dorsal. Feia un vent huracanat brutal i un fred que feien preveure que la cosa seria dura. Em vaig trobar amb el Fernan i ens vam preparar per a la sortida que era a les 10, el Carles havia sortit a les 7 del matí, ja portava 3 hores corrent, i quant nosaltres acabéssim encara no hauria arribat. Té molt de mèrit córrer 72 km.

A les 10 i uns minuts van donar la sortida, fins i tot hi havia un helicòpter que ens filmava (no el vaig veure més en tota la cursa), el primer km era neutralitzat, el Fernar va tirar i ja el vaig perdre, vam començar la pujada d'asfalt a la urbanització que hi ha sobre el port d'Aiguadolç fins a trobar-nos el primer tram d'escales, on hi va haver un embut monumental (allà vam perdre força temps), però vaig pensar que com que la cosa era llarga no seria per tant, després un altre tram d'escales, un altre embut, més temps perdut, un troç d'asfalt més i fa ens vam endinsar per un corriol en ple parc del Garraf, això sí, amb una mica de tap més ;-). Els primers km anaven passant, al cims de les carenes feia força vent però no feia gaire fred, no hi havia gens de Sol, i es corria molt bé. El terreny és força tècnic amb molta pedra solta i roca punxaguda, vaig començar a veure que la cosa seria més dura que la Botifarunner. Em vaig mentalitzar i mentalment vaig reproduir el perfil de la web i em vaig repartir l'esforç que hauria de fer per poder acabar la cursa dignament. Vaig arribar el primer avituallament km 6, vaig beure una mica, vaig menjar 1/4 de taronja i una pocs fruits secs i vaig seguir. El segon avituallament km13 va arribar just en el moment que el necessitava una mica més d'aquarius, 1/2 plàtan i un altre 1/4 de taronja, ara vindria la part més dura de la cursa, em preparava per enfilar la llarga pujada final abans de trobar el tercer i últim avituallament del km 17. Però al km 16 em va venir la primera rampa, MERDA !!! el bessó esquerra. Vaig estira una mica els bessons i vaig continuar, al darrer avituallament vaig beure i prou, el darrer tram de pujada se'm va fer etern, començava a tenir rampes als quàdriceps i encara quedava tota la baixada... Vaig fer uns estiraments, vaig apretar les dents i vaig fer el darrers 3 km sense parar de córrer, si d'allò se'n pot dit correr ;-) Lúltim tram de la cursa era pel mateix lloc on l'havíem començat, pel tram d'escales, només em faltava alló, però em vaig trobar amb un altre corredor que em va dir -vinga que portem un temps que no està malament, unes 3 hores-, això em va donar ànims i vaig fer l'últim esforç fins arribar a la meta, finalment 23 km en 3h i 13 minuts. Realment satisfet i molt content. Gràcies Marc per haver-me comentat l'existència d'aquest cursa.